Tundra Viatges

Destinacions

Spitsbergen (Svalbard)Tundra Viatges

Spitsbergen és la reserva natural més gran d´Europa, un autèntic arxipèlag Àrtic a només 1000 km del Pol Nord.

Spitsbergen (Svalbard)

Informació general de les illes Svalbard.

 

Spitsbergen, Spitzberg o Spitzbergen és l´illa més gran de l´arxipèlag Svalbard, ubicat a uns 650 km al nord de Noruega, a l´Oceà Glacial Àrtic. Va des de Bear Island, a 74º Nord, fins a Rossøya, a 81° Nord. Amb una extenssió similar a la de l´illa d´Irlanda, uns 62500 km2, és la reserva natural més gran d´Europa. El 60% de Svalbard està coberta per glaceres i només compta amb 50 km de carretera.

 

El nom de Spitsbergen li´l va donar l´explorador holandés Willem Barentsz, qui va descobrir les illes el 1956 durant un viatge en cerca d´una nova ruta marítima cap a la fantàstica terra de Cathay, al llunyà est. El significat del seu nom en holandés és “muntanyes punxegudes”. Barentsz va rebre la inspiració dels afilats pics de muntanya que va trobar al nord-oest de Spitsbergen.

 

L´arxipèlag àrtic Svalbard està sota la soberania de Noruega des de 1925, reconeguda internacionalment al Tractat Internacional de Svalbard, signat el 9 de febrer de 1920.

 

La principal població és Longyearbyen, amb aproximadament 2000 habitants. Com qualsevol altre poble modern, també compta amb supermercats, botigues de records, alguns bars i clubs, un cinema, una piscina, un poliesportiu i una esglèsia. Fins i tot compta amb la seva pròpia universitat, la UNIS, que ofereix estudis àrtics.

 

Ny-Ålesund, ubicada al preciós Kongsfjord, és la població més septentrional de les 4 que podem trobar a Spitsbergen. És més, és la població més septentrional del món i compta també amb la línia ferroviària més septentrional del món, amb una latitud 78° 55´ Nord. Va nèixer com una mina i avui en dia ofereix serveis als científics. Està habitada permanentment per unes 35 persones. Durant l´estiu aumenta fins a 120 persones, tots científics. La seva recerca inclou estudis del medi, com el canvi climàtic, geologia, biologia, oceanografia, zoologia i més.

 

 

Climatologia de les illes Svalbard.

 

Situat entre els 78º i els 81º Nord, l´arxipèlag Svalbard gaudeix del sol de mitjanit des de finals d´abril fins a finals d´agost. 24 hores de llum al dia!

 

La temperatura mitja oscil·la entre els 5ºC a l´estiu i els -12ºC a l´hivern, el que no és massa fred tenint en compte la seva proximitat al Pol Nord .

 

El clima a Svalbard està fortament influenciat per dos importants corrents oceàniques. Aquí els hiverns són més càlids i els estius més freds del que correspondria segons la seva latitud. És per això que Svalbard és més habitable que altres zones continentals de l´Àrtic canadenc, per exemple.

 

La Corrent del Golf porta aigües relativament més càlides des de latituds intertropicals cap al nord, seguint la costa oest de Spitzbergen. En conseqüència, les temperatures en la costa oest i nord són més altes que en la costa est i sud, mantenint les aigües netes i navegables la major part de l´any. Especialment en Kongsfjord.

 

La costa est de Spitsbergen, des del nord fins al sud, està influenciada per un corrent fred que porta aigües polars i molt de gel procedent de l´Oceà Àrtic, fins i tot a l´estiu. Aquest gel tendeix a acumular-se al llarg de la costa. Conseqüentment, mentre els fiords del nord ja són navegables, els del sud-est encara estan bloquejats pel gel. Puntualment podem trobar una mica de gel en Isfjord en qualsevol moment de l´any, però no és habitual.

 

 

Flora i Fauna de les illes Svalbard.

 

Amb les seves muntanyes escarpades, l´extensa tundra, els impresionants camps de gel i les monumentals glaceres, Spitzberg és un autèntic arxipèlag àrtic a només 1000 km del Pol Nord. Spitsbergen és encara avui un paradís natural que manté la seva bellesa original i compta amb una ampla presència de fauna salvatge. Fauna que fa temps era perseguida per baleners i caçadors furtius, però que avui és un dels principals motius que ens mou a visitar Svalbard. Grans colònies d´aus marines i la possibilitat de gaudir de l´observació d´espècies com la morsa, els rens, la guineu àrtica i sobre tot l´ós polar. També podem trobar-nos a les seves aigües nombroses espècies de balenes, com la beluga, la balena minke i la balena fin.

 

La costa de Spitsbergen està plena de penyasegats habitats per ocells. L´illa és una immensa zona de reproducció per a un gran nombre de somorgollaires comuns, somorgollaires de Brünnich i somorgollaires alablanc. Altres espècies d´aus com el fraret, el gavotí, el fulmar boreal i la gavineta de tres dits, també poden trobar-se als penyasegats o als voltants d´aquests. Mentres que el xatrac àrtic, el corriol gros, el territ fosc i quatre espècies diferents de skues prefereixen la tundra. Encapçalant la llista de molts aficionats a l´avistament d´aus, tenim les difícils de vore gavineta d´ivori, gavineta de Ross i gavineta cuaforcada.

 

La costa oest de Spitsbergen té molt a oferir als amants de la natura i els caminaires. Es caracteritza per profunds fiords i impressionants glaceres, de les que es desprenen grans blocs de gel que cauen a l´aigua amb un soroll fragorós, muntanyes punxegudes de més de 1000 metres i l´ exuberant tundra, on brollen nombroses i colorides flors. Degut a la càlida influència de la Corrent del Golf, les temperatures a la costa oest són relativament altes. Compta amb una gran varietat de plantes, 164 espècies han estat identificades. La fauna és també abundant. Als penyasegats trobarem milers de gavinetes de tres dits i somorgollaires; així com la fèrtil tundra amb reens i guineus àrtiques. A la costa hi trobarem nombroses espècies de foques com les barbudes i les anellades. A molts llocs podem trobar morses, a les platges o sobre els blocs de gel. I óssos polars!

 

La norest de Spitsbergen presenta una topografia diferent de la costa oest. Menys angulosa, amb muntanyes més redones i formades per sediments més tous. Al no rebre la càlida influència de la Corrent del Golf, les glaceres i camps de gel són considerablement més llargs. El paissatge és més inhòspit i estèril. Aquest és l´autèntic paissatge àrtic! Aquí la capa de gel manté gelades les aigües més properes 6 mesos l´any. Pràcticament no trobem tundra, només roca estèril. Malgrat tot, sorprenentment encara trobem vida aquí. Fins i tot, en ocasions, en abundancia degut a la riquessa de les seves aigües, que contenen aliment pels ocells i mamífers marins. Algunes espècies de l´àrtic difícils de trobar poden ser avistades aquí amb freqüència, com la gavineta d´ívori, la morsa, l´ós polar i la beluga.

 

La costa surest de Spitsbergen poc té a vore amb la norest. Aquí podem trobar muntanyes de cims plans, amb petits camps de gel i verds valls plens de rens. Ossos de balena des de fa milions d´anys s´apilen a les platges, els penyasegats estan coberts per ocells i habitualment es poden vore morses i óssos polars. Aquí molts caçadors rusos i noruegs han perseguit sense mirament morses, óssos polars i guineus de l´àrtic. Encara avui podem trobar restes d´asentaments, record d´una tràgica època que esperem que no es torni a repetir mai.

 

 

Llocs habitualment visitats a la costa oest de Spitsbergen:

 

Hornsund. Un fiord com els que podem trobar a l´Antàrtida, amb muntanyes punxagudes i glaceres amb esculpits frontals. És un bon lloc per l´observació de somorgollaires de Brünnich, guineus àrtiques, óssos polars i belugues.

 

Iush Bellsund, on és evident l´antiga i moderna caça de balenes. Boner oportunitats per vore gavotins, rens, belugues o balenes minke.

 

Isfjord, situat en la costa oest de Spitzberg, és el fiord més gran de l´arxipèlag àrtic Svalbard. Aquí són Longyerbyen i Barentsburg, les poblacions més grans de l´arxipèlag, i Pyramiden, una mina de carbó inactiva. Bones oportunitats per a l´observació de frarets, rens de Svalbard, guineus àrtiques, i belugues.

 

Els imponents Kongs i Kross Fjord, d´uns 26 km de llarg i des de 6 a 14 km d´ample. A l´entrada trobarem les glaceres Kronebreen i Kongsvegen. Sobresurten els Tre Kroner, afilats pics de muntanya que dominen el camp de gel, també coneguts com nunataks. Ny-Ålesund se situa al sud del fiord. Aquí hi ha interessants caminates, imponents glaceres i penya-segats abarrotats d´aus. Bones oportunitats per a l´observació de somorgollaires, gavinetes de tres dits, frarets, skues, gavinetes d´ivori, rens i guineus àrtiques.

 

Magdalena Fjord, famós per les altes muntanyes que l´envolten. Bones oportunitats per l´observació de gavotins, gavinetes d´ivori, foques barbudes i óssos polars.

 

Liefdefjord, un profund fiord de la costa nord-oest. Molt bonics paisatges i glaceres d´esculpits frontals. Bones oportunitats per a l´observació de nombroses aus, foques barbudes, óssos polars, balenes minke i belugues.

 

 

Llocs freqüentment visitats en la costa norest de Spitsbergen.

 

Nordastlandet és la illa més gran al nord de Spitsbergen. Està separada de Spitsbergen per l´estret de Hinlopen. Està principalment coberta per una gran capa de gel, el frontal de la qual s´estén 150 km al llarg de la costa. Està completament despoblada i és una reserva natural. Tant en la seva costa com en les illes que trobem al voltant tindrem molt bones oportunitats per a l´observació de fauna salvatge. Aquí experimentarem l´autèntic Àrtic! Trobarem gavinetes d´ivori, guineus àrtiques, foques barbudes, foques anellades, morses, óssos polars, balenes minke i belugues.

 

Sjuøyane o Set Illes, petit grup de illes localitzades en la part més septentrional d´Europa, a 80º 49´ Nord, a uns 1000 km de Nordkapp, al nord de Noruega. S´han mantingut verges, els paisatges són preciosos i habitualment es poden veure morses i óssos polars.

 

L´estret de Hinlopen, entri Nordaustlandet i Spitsbergen, no sempre és navegable a causa del gel. En la capa de gel i les illes d´al voltant freqüentment ens trobem amb óssos polars, morses i balenes. Fins i tot la elusiva balena de Groenlàndia es deixa veure de tant en tant.

 

 

Llocs freqüentment visitats en la costa sud-est de Spitsbergen.

 

Barentzja o illa de Barentz va ser descoberta per l´explorador holandès Willem Barentsz en 1596. Situada al sud-est de Spitsbergen, està separada d´aquesta per dos estrets, entre ells l´espectacular Heleysundet. A uns 100 km cap a l´est de la Illa de Barentz trobem les Illes del Rei Carlos, llar dels óssos polars i d´accés prohibit als turistes. Podrem observar els óssos polars a les illes de Barentz i Edge, on acostumen a desplaçar-se a través de l´extensa capa de gel. A més, també contarem amb nombroses oportunitats per a l´observació de diferents espècies d´aus, així com guineus àrtiques, rens i belugues.

 

Edgeja o illa de Edge és la tercera illa més gran de Spitsbergen. Visitar-la resulta molt interessant a causa de la gran varietat de paisatges. Canons plens d´aus, ossos de balena mil·lenaris apilats en tranquil·les platges on les morses s´amuntonen. Bones oportunitats per a l´observació de guineus àrtiques, óssos polars, morses, belugues i balenes minke.

Enllaços relacionats

Imatge corporativa:Xavier Marlí

Disseny i desenvolupament web:Xavier Marlí