Informació general de l'Antartida.
L'Antàrtida és única geogràficament gràcies a que presenta unes característiques molt peculiars.
En cap altre continent com a l´Antartida la neu i el gel oculten gairebé per complet els seus trets de relleu.
Les glaceres de l´Antàrtida, sens dubte, són les més grans de la Terra, arribant a formar grans plataformes de gel que suren sobre el mar, sobretot al Mar de Ross i al Mar de Weddell.
El gel de l´Antartida també té el seu origen al mar. Durant l´hivern les aigües que envolten el continent es congelen, arribant així a duplicar la seva grandària.
El gel de l´Antàrtida és molt diferent del gel de l´Àrtic. No només pel que fa a l´aspecte físic, si no també quant a la informació que l´anàlisi de cadascun ens aporta. En el cas de l´Antartida, trobarem en el gel moltes respostes sobre el funcionament global i climàtic del planeta.
La gran quantitat de gel que trobem a l´Antartida té origen al començament de l´era Terciària, quan es va separar del supercontinent Gondwana.
L´aïllament geogràfic, unit a les seves hostils condicions climàtiques, ha fet de l´Antàrtida un continent d´extrems. És el continent més fred, el més sec i on es registren majors velocitats de vent.
Aquestes són condicions poc propícies per a la vida, no obstant això la vida a l´Antartida és abundant. Els organismes s´han adaptat a viure en temperatures per sota dels 0ºC, a suportar vents que superen els 100 km/hora i viure sota capes de gel o mantells de neu.
A més, la vida a l´Antàrtida s´enfronta a índexs mínims d´humitat i escassa radiació solar. Però, sobretot, el principal esforç de la fauna que habita l´Antartida radica en ajustar els seus ritmes biològics a les marcades diferències estacionals que presenta el continent.
Gràcies a la seva posició polar, al seu aïllament i al seu clima, l´Antàrtida constitueix un dels laboratoris naturals més importants per a la ciència. Conté informació biològica, atmosfèrica, geomagnètica, astronòmica i glaciológica que no trobem en cap altre continent.
Gràcies al seu aïllament geogràfic i les seves poc atractives condicions climàtiques, la presència dels éssers humans no s´ha donat fins a finals del segle XVIII. Gràcies a això també, la història del descobriment de l´Antartida és bastant diferent de la història dels altres continents.
El descobriment de la Península Antàrtica està directament vinculat al de les Illes Shetland del Sud.
La història de l´Antàrtida es caracteritza per l´honor, l´heroisme i l´orgull nacional dels seus exploradors. Encara que també cal esmentar que el motiu d´aquestes exploracions eren comercials i d´explotació dels seus recursos naturals, principalment foques i balenes.
La seva història està escrita en llibres de bitàcola, diaris de viatge i els relats dels primers exploradors. Els herois de l´Antartida no van portar armes, sinó vaixells, avions, banderes i instrumental científic, però sobretot una insaciable ànsia de descobriment i glòria. El poder de la naturalesa va ser l´únic responsable de les morts que van haver-hi i, com a fruit de tot això, va sorgir el seu marcat caràcter internacional.
L´Antàrtida és l´únic continent de la Terra on no s´exerceix sobirania efectiva. El 1959 48 països van signar el Tractat Antàrtic, l´essència del qual és el manteniment de la pau i la cooperació científica al continent blanc. L´activitat nuclear i l´exploració minera estan prohibides a l´Antartida. És l´única regió del planeta on l´administració es realitza en forma conjunta entre nombroses nacions i totes les decisions es prenen per consens, és a dir, amb l´acord de tots els seus membres.
Viatges a l´Antàrtida.
Podem anar de viatge a Antartida durant la primavera i estiu australs, és a dir, d´octubre a març.
En aquests moments principalment estem oferint:
Viatges a l´Antartida, amb inici i fi a Ushuaia (Argentina).
Viatges a l´Antartida i Illes Shetland del Sud, amb inici i fi a Ushuaia (Argentina).
Viatges a l´Antartida, Illes Malvines i Illes Geòrgia del Sud, amb inici i fi a Ushuaia (Argentina).
Viatge a l´Antartida, creuant el Cercle Polar Antàrtic, amb inici i fi a Ushuaia (Argentina).
Viatge a l´Antartida i Illes Shetland del Sud, amb inici i fi a Punta Arenas (Xile). Es vola fins a les Illes Shetland del Sud i aquí s´embarca per seguir el viatge amb vaixell per l´Antàrtida.
Viatges a bord de trencagels o viatges a bord d´un vaixell d´expedició polar.
Viatges la llengua oficial dels quals a bord són l´espanyol i l´anglès, o viatges la llengua oficial dels quals a bord només és l´anglès.
Es pot viatjar a l´Antàrtida en espanyol a bord de l´Ushuaia i de l´Antarctic Dream.
Tundra Viatges compta amb un guia en espanyol i/o català a bord del Plancius durant alguns viatges a l´Antartida. Per favor, consulteu la data de sortida dels viatges.
Els principals llocs visitats durant els nostres viatges a l´Antàrtida són els següents:
Illa Cuverville, una petita i escarpada illa emplaçada a l´entrada del bonic Canal Errera, entre les muntanyes de la Península Antàrtica i Illa de Danco. Habitualment desembarquem a una àmplia platja, de pedra, a banda i banda de la qual trobem una gran colònia de pingüins papua i, pululant al seu al voltant, alguns skues. En funció del moment del viatge, és possible pujar al cim d´un petit pujol, des d´on les vistes sobre la badia són espectaculars. Sovint nombrosos icebergs van a la deriva per les aigües dels voltants, el que la converteix en un lloc ideal per fer una excursió a bord de les zodiac.
Port Neko, petita badia de la Península Antàrtica situada a la costa oest de la Terra de Graham. Va ser descoberta per l´explorador belga Adrien de Guerlache. Li va posar aquest nom en memòria d´un balener noruec, el Neko, que operava en aquesta zona a principis del segle XX. A la platja, de no més de 500 metres, conviuen pingüins papua, gavines cuineres, skuas i foques de Weddell. Davant, una imponent glacera, l¡escultural frontal de la qual es precipita de forma dramàtica sobre la platja. Fins a l´estiu austral del 2009 també hi havia un refugi argentí, però una tempesta el va destrossar. Encara avui es troben algunes restes.
Badia Paradís és literalment el lloc millor nomenat del món. Els seus fiords estan totalment protegits del vent. Les seves aigües, com si d´un mirall es tractés, reflecteixen perfectament la bellesa de les glaceres que ens envolten. Estem davant la catedral del gel. Aquí naveguen a la deriva petits blocs de gel, sobre els quals solen descansar foques de Weddell, carranqueres i lleopard. També són comunes ales seves aigües les balenes geperudes, minke i fin. Podrem posar el peu a terra a l´Estació Científica argentina Almirall Brown. No gaire lluny, als seus penya-segats, podrem contemplar els nius dels corbs marins imperials, que conviuen amb els coloms i els colomins antàrtics.
Port Lockroy, a Illa Goudier (al canal de Neumayer), va ser construïda durant la Segona Guerra Mundial pels britànics, entre altres estacions secretes a l´Antartida. Després de la guerra va passar a ser una Estació Científica fins al 1962. Avui dia l´estació està restaurada i és un museu i oficina de correus. Al voltant nien pingüins papua. A prop està Jougla Point, on conviuen pingüins papua i corbs marins imperials.
L´espectacular Canal Lemaire, situat entre l´Illa Both i el Continent Antàrtic, és un estret canal d´aigües tranquil·les que s´obre pas entre altes muntanyes i glaceres impressionants. La seva bellesa l´ha coronat com a visita habitual dels viatges a la Península Antàrtica. No debades es denomina popularment “el Canal Kodak”. És un lloc de pas també per a nombroses espècies de balenes que van d´una part a una altra de la Península Antàrtica.
Illes Pléneau i Petermann, al sud del Canal de Lemaire. Són llar d´una de les colònies de pingüins adelia situada més al nord. A més, trobarem pingüins papua, corbs marins imperials, petrels de Wilson, coloms antàrtics i skues. Són habituals a les seves aigües les balenes fin, minke i geperudes. Ambdues illes estan cobertes majorment per un casquet glacial, per tapissos de molsa, líquens i algues de les neus.
Les Illes Argentines i l´estret de Crystal. Aquest petit arxipèlag és la destinació més septentrional dels viatges a la Península Antàrtica, als 65ºS. El paisatge és impressionant, amb muntanyes i glaceres que lleven l´alè. Parada habitual són les Illes Fish, una de les colònies més meridionals de pingüins adelia i corbs marins imperials, i l´Estació Científica Ucraïnesa Vernadskiy (que prèviament va ser l´Estació Britànica Faraday), amb base a la Illa Galindez.
